A -- a

http://www.parcnaturalcollserola.cat/kml/SigMapsCapesANG.htm?../provesPHP/ermites.php?SATELIT

Chapels and churches
There is no translation of this page. To obtain an automatic translation, click here:
__________________________________________________________________

Santa Margarida de Valldonzella

 

Conjunt d’edificacions format per l’església, la torre i la masia construïdes en diferents èpoques, actualment abandonat. Annexa al mas es troba el que fou la capella d’un important monestir de deodades datat del 1175 i que passà el 1226 a les benedictines del Cister. Va ser l’origen del monestir femení de Valldonzella.

 

Se’n conserva l'absis rectangular amb finestra de doble esqueixada, seguit d’una nau amb carreus ben escairats que denoten una construcció del segle xii, i una coberta amb sostre pla i embigat, sostingut per arcs de mig punt, excepte l’oratori, que és cobert amb volta.

 

Accés: Des de Vallvidrera o des de Santa Creu d’Olorda. Però el camí més senzill surt de Sant Feliu de Llobregat, passa pel santuari de la Salut i segueix la riera de Santa Creu. A cent metres de la torre del Bisbe o de Baix i a peu del torrent de Can Parellada, trobem la torre de Dalt o de Santa Margarida.

Sant Cebrià d’Horta

 

Ermita d’origen romànic, del segle xii, que ha sofert nombroses modificacions al llarg dels segles. Es trobava en estat ruïnós el 1786 i fou refeta al segle xix. L’edifici és d’una sola nau amb coberta a dues vessants, de teula àrab i amb campanar d’espadanya. Està construïda amb la mateixa llicorella del sòl on està assentada. A l’interior hi ha un petit altar d’estil plateresc.

 

Consagrada a sant Cebrià i santa Justina, és lloc tradicional de romiatges i s’hi celebra l’aplec el 26 de setembre. Segons les inscripcions en llatí i català que hi ha a l’altar, van passar per aquest lloc Francesc d’Assís i Ignasi de Loiola.

 

L’any 1493 s’hi establí una comunitat de frares mínims de Sant Francesc de Paula, sota la protecció de Ferran II. Amb el temps passà a ser propietat dels marquesos d’Alfarràs, però continua conservant el seu caràcter d’ermita.

 

Santa Creu d’Olorda

 

Conjunt d’edificacions format per l’església, el cementiri i la casa rectoral, situat a la carretera que puja de Molins de Rei a Vallvidrera. L’església està documentada el 1032, però la primera notícia d’aquest indret es troba en un document de finals del segle x. Les restes preromàniques que s’hi troben posen en evidència la seva antiguitat.

 

Durant el període romànic es van afegir a l’interior unes capelles laterals i s’allargà la nau, que es va cobrir amb una volta de canó. Posteriorment s’hi van fer diferents reformes i finalment, el 1632, es va bastir l’actual campanar i la portalada principal.

 

El topònim d’Olorda és un mot preromà de possible origen basc que significa ‘camí dels vedells’.

 

Santa Maria de Vallvidrera

 

La primera notícia registrada es troba en un document de l’any 987, fent referència a l’església de la parròquia de Valldoreix. Fou el nucli original de Vallvidrera. Al segle xiii es constituí en parròquia independent i al segle xvi s’aixecà l’edifici actual seguint l’estil del gòtic tardà. És d’una nau, amb absis poligonal i campanar de planta quadrada.

 

 

 

Santa Maria de les Feixes

 

Documentada el 1316, s’indicava que aquesta ermita disposava de diversos altars. Originàriament era un edifici romànic o d’inspiració gòtica. El 1784 va ser profundament reformada per construir-hi l’actual ermita barroca.

 

Edifici amb planta de creu llatina, s’hi accedeix per un porxo amb arcades situat a la façana oest, sobre la qual hi ha un campanar de cadireta.

La Salut de Sant Feliu de Llobregat

 

La capella es va edificar sobre una ermita medieval i fou beneïda el 1749. Està adossada a una masia, la Casa Gran de la Gleva. El1859 es construí una nova capella i un nou retaule. En esclatar la Guerra Civil Espanyola, l’ermita fou cremada i les imatges destruïdes, també la de la Mare de Déu. Acabada la guerra, es reconstruí i s’encarregà una nova imatge.

 

Als anys vuitanta del segle passat, tota la finca passà a ser propietat del Parc de Collserola i es feren grans remodelacions a l’entorn de la masia.

Temple del Tibidabo

 

Edifici neogòtic de grans dimensions, fou construït entre el 1902 i el 1961, seguint un projecte d’Enric Sagnier. Originalment, era coronat per una estàtua de bronze del Sagrat Cor, de Frederic Marés, destruïda durant la Guerra Civil; l'estàtua actual, de 1950, és de Josep Miret. Amb un ascensor es pot pujar fins als peus de la imatge, a 575 m sobre el nivell del mar, des d’on es pot gaudir d’una magnífica panoràmica. Actualment és obert al culte i es pot visitar.

 

 

 

Ermita de la Salut o Santa Eulàlia de Madrona

 

Situada al vessant sud del puig Madrona, al terme municipal del Papiol, l’ermita té una sola nau. Una part és preromànica, dels segles ix i x. El capitell de la finestra geminada correspon a finals del segle x. L’absis i les absidioles són semicirculars i amb decoració lombarda, del segle xi, que fou quan s’allargà la nau i es cobrí amb volta de canó.

 

 

 

Ermita de Sant Adjutori

 

Curiosa ermita de planta circular, que es troba en el camí de Sant Cugat a Sant Medir. La seva construcció és remonta al segle X, amb algunes reformes i ampliacions en segles posteriors. L’any 2003 és va dur a terme un projecte de restauració de l’ermita i d’acondicionament del seu entorn immediat.

 

 

 

Consorci del Parc Natural de la Serra de Collserola
Ctra. de l'Església, 92. 08017 Barcelona. T: 932 803 552

SITE MAPCONTACTLEGAL NOTICES

This site uses cookies. By continuing to browse the site you are agreeing to our use of cookies and the installation of them