Annual report 2012
the status of a Natural Park
Quantes fonts hi ha a Collserola? És una pregunta difícil de respondre. Hi ha fonts intermitents, fonts d’on sempre hi brolla l’aigua, d’altres estan perdudes o abandonades, algunes que ja no hi són.... però tot i així, podem deduir que el nombre de fonts ronda pels voltants de les 250.
A la serra de Collserola, la roca que hi predomina és la llicorella que actua de mantell impermeable i fa possible aquesta profusió de fonts. Així doncs, no es estrany que en un territori tan limitat hi puguem trobar tantes fonts.
La característica de les fonts naturals, de muntanya, és que l’aigua que en brolla ho fa de manera intermitent, depenent del règim de pluges i de l’escorrentia de les aigües. Només en les fonts públiques, connectades a la xarxa d’aigua, hi trobareu aigua durant tot l’any.
La relació de fonts que us oferim són aquelles en que hom hi pot passar una bona estona, que ofereix al vianant un indret per a l’estada, uns bancs i també taules, i que s’han mantingut en més o menys bones condicions al llarg dels temps.
Durant els darrers anys el Parc promou una persistent activitat de recuperació i restauració de les fonts. Amb els mitjans propis dels Parc, a través de grans projectes de recuperació enmarcats en convenis institucionals, com el que es va dur a terme entre la Diputació i la Caixa, o donant suport a entitats i associacions locals implicades en la conservació del Parc, moltes d'aquestes fonts i el seu entorn s'ha vist millorat significativament.
 |
|
|
Font de la Budellera
A l'obaga del cim del Tibidabo, tocant a Vallvidrera, en un fondal d'una atracció singulars s'hi amaga la font de la Budellera, la més popular d'entre les que es conserven al parc de Collserola, ordenada a base de murs, terrasses i escales, de la segona meitat del segle XIX. L'entorn de la Font es va restaurar el 1988 inspirant-se amb el projecte original de J.C. N. Forestier (1918). També s'hi col•locà una obra d'en Tàpies que representa l'escut de Barcelona.
Sobre l'origen del Topònim hi ha versions diferents. Una el relaciona amb les propietats medicinals de l'aigua per prevenir i curar els mals d'estomac. L'altra fa referència a una casa que hi havia als seus peus, en la qual hi fabricaven cordes per guitarres l'any 1860. |
|
|
|
|
|
Font del Bacallà
En una petita esplanada enmig del fondal del torrent del mateix nom. La font té un petit cabal que raja tot l'any. Està situada molt a prop del Jardins del Viver de Can Borni als quals s'hi arriba per un corriol que surt de la mateixa font. |
 |
|
|
|
|
Font de la Beca
Situada al torrent de l'Embut de la Beca al vessant de ponent de Sant Pere Màrtir. L'indret crea un àmbit en forma de "U" delimitat per murets de contenció de pedra llicorella. Any 1991 es projecta la font actual alhora que van ser retirats els horts il•legals que ocupaven el fondal i es va repoblar amb arbres de ribera. Sense categoria de potabilitat i règim d'aigua variable |
 |
|
|
|
|
Font de Can Lloses
La font es troba en un paratge de gran valor paisatgístic al costat del torrent de Sant Iscle i molt a prop de Can Catà. El basament de la font és fet de pedra, així com el frontal i els laterals. |
 |
|
|
|
|
Font d'en Canet
La font d’en Canet raja tot l’any i està situada al bell mig dels itineraris que enllacen la font de la Budellera amb el Centre d’Informació del Parc i l’àmbit d’estada de Santa Maria de Vallvidrera. Les seves aigües eren molt apreciades pels mals del fetge i de l’estómac. |
 |
|
|
|
|
Font Groga
Situada a la capçalera del torrent de la Salamandra, al bosc de la Font Groga al qual li dóna nom. Indret emblemàtic del Parc de Collserola. És una mostra excepcional del bosc mediterrani humit. La font d’un canyet que s’inclou a la part central d’una paret d’estructura simètrica de línia semicircular. La paret alterna cincs remats de forma arrodonida i quatre capçals de forma rectangular. Possiblement és de la segona meitat del segle XIX. El nom li ve del contingut ferruginós de l’aigua que en brolla. |
 |
|
|
|
|
Font d'en Llevallol
Situada en un alzinar prop del pantà de Vallvidrera, la font està protegida per una volta de totxo vist, i aboca un broc abundant d’aigua en un dipòsit soterrat que fornia d’aigua una antiga embotelladora que hi havia al costat del mas de Can Llevallol. Ha estat restaurada recentment i s'hi ha condicionat un espai singular per a fer-hi estada. |
 |
|
|
|
|
Font Joana
Sota el passeig dels plàtans al costat de Vil·la Joana, hi ha una esplanada amb petites grades per seure. La Font és una petita construcció d’obra vista coronada per un frontó de ciment. |
 Foto: Ernest Costa |
|
|
|
|
Font de la Maduixera
Situada a l'entrada del passeig de les Aigües, al pla de les Maduixeres. El broc d’aigua és en un mur frontal fet de peces de llicorella. Disposa d’ un espai segregat en el qual s'ha col·locat una barana de ferro. Recuperada a partir de les restes d'un esglaonat i d'un mur de llicorella amagades entre la vegetació que revelaven l'existència d'un tub del qual degotava un fil d'aigua. |
 |
|
|
|
|
Font d'en Ribes
És una bona mostra de l'arquitectura i les arts decoratives de començaments del segle XX, amb una petita construcció, d'estil modernista, enrajolada amb trencadís. Popularment s'atribuïen propietats medicinals a l'aigua de la font, cosa que li va donar molta popularitat. A l'àmbit d'estada hi ha taules i bancs. Arranjada el 1995 pels serveis tècnics del Consorci. |
 |
|
|
|
|
Font de la Rabassada
Se situa prop de la font de can Ribes i formava part dels jardins de l'antic Casino de la Rabassada. D'estil modernista, simula les formes de la muntanya de Montserrat. Constitueixen la font tres brocs d'aigua adossats a la mateixa paret que manté el talús. Una taula amb banc de pedra acull els visitants. Arranjada el 1995 pels serveis tècnics del Consorci. |
 |
|
|
|
|
Font d'en Sert
Situada al paratge de la Font Groga, al torrent dit de Prunells, la font d’en Sert raja d’un parament folrat de rajoles de ceràmica blanca i verda que componen el nom de la font. Raja abundosament, arribant al punt que, a vegades, el raig se surt de la pica. Disposa d’una graderia que fa de seient pels visitants, i d’una taula amb bancs per fer més agradable l’estada. |
 |
|
|
|
|
Font de la Salamandra
Situada molt aprop de l'itinerari que uneix la carretera d'accés al Tibidabo amb el coll de la Vinassa. La font es troba als peus d'un gran plàtan. L’indret és també un excel·lent mirador sobre el Vallès. |
 |
|
|
|
|
Font de Sant Medir o del Manyos
Al final de la pista de Sant Medir. Molt popular a causa de la proximitat de la pista. |
 |
|
|
|
|
Font de Santa Pau Font propera a Can Coll, recuperada el 1997 per un grup d'amics del Parc després d'haver estat perduda i soterrada durant decàdes. |
 |
|
|
|
