Un recent estudi realitzat per investigadors de la UAB (Xavier Espadaler i Federico Garcia) ha revelat l'existència de 54 espècies de formiga al Parc de Collserola

La troballa més important ha estat P. grassei, considerada com “una joia biològica” en un estat entremig de parasitisme social en què encara conserva algunes obreres. Les poblacions conegudes al sud de França aparentment han desaparegut, i hi ha constància de dues poblacions recentment detectades a Montjuic i a Sant Llorenç del Munt, a més de la de Collserola. No hi ha proves per suggerir el seu perill d’extinció, però és altament probable que aquest sigui el diagnòstic final.

Les espècies censades no citades fins al moment i, per tant, el coneixement de les quals és nou són: Camponotus fallax, Lasius lasioides, Lasius brunneus, Lasius neglectus, Plagiolepis xene, Plagiolepis grassei, Leptanilla revelieri cfr., Myrmica specioides, Pyramica cf baudueri, Stenamma striatulum, Temnothorax angustulus, Tetramorium meridionale. Les noves incorporacions de tàxons són degudes al mostreig de nous ambients que no s'havien considerat fins al moment -ambients oberts de matolls o prats i a les branques dels arbres-, ja que en treballs anteriors només s'havien censat ambients boscosos.

Si es compara el nombre d'espècies trobades a Collserola (54 en total) amb altres àrees, s’observa que al Parc del Montseny i al Congost de Mont-Rebei, dos espais naturals gairebé quatre vegades més grans que el de Collserola, s’hi coneixen menys espècies de formigues (51 i 48 respectivament). Per altra banda, a Montesquiu, que té una superfície molt menor a la de Collserola, hi ha 51 espècies. Tot i així, cal dir que una variable important en aquestes comparacions és el rang d’altituds que hi ha en aquests indrets, que configura directament el nombre d’hàbitats diferents que s’hi troben. Un major nombre d’hàbitats genera una diversificació més grans dels insectes que hi habiten. Probablement, però, les diferències en nombre es deuen a un esforç de mostreig desigual.

compartir