A -- a

Aplecs i romeries

 

Aplec de Sant Medir

 

La tradició i el culte a sant Medir s’havien perdut i oblidat gairebé bé del tot fins que, a partir del segle XIX, el dia 3 de març es començà a celebrar un aplec molt concorregut, que ha arribat fins als nostres dies.

A Sant Cugat del Vallès aquesta celebració està dedicada al copatró de la vila, i és tradicional que els vilatans arribin a peu fins a l’ermita. Els romeus acostumen a fer ofrena d’un ciri a la imatge del sant. També és tradicional repartir faves entre els visitants en record de les que cultivava el sant i que la llegenda afirma que duen sort. Se celebra un gran dinar popular, la tradicional ballada de sardanes i de gegants, i una actuació castellera.

La festivitat també està molt arrelada a diferents barris de Barcelona, especialment a Gràcia. La història va començar l’any 1830,quan un forner de Gràcia, agraït perquè s’havia guarit i complint una prometença que féu al sant, va decidir fer un pelegrinatge anual a l’ermita de Sant Medir

Sant Medir és un sant màrtir. Però, malgrat la popularitat del seu culte, probablement es tracta d’un sant que en realitat no va existir, ja que no hi ha cap dada ni cap prova que ho confirmin. Segurament es va crear a partir de llegendes i d’altres figures reals. Llegenda de sant Medir

 

 

Aplec de St. Iscle

 

Aquesta trobada popular se celebra anualment, el tercer diumenge de novembre, a l’antiga església romànica de Sant Iscle i Santa Victòria de les Feixes de Cerdanyola del Vallès. Al matí, hi ha actuacions de danses i balls populars i, tot seguit, una missa amb el tradicional repartiment de panets beneïts, que la tradició popular diu que s’han de guardar per evitar robatoris. Més tard, gran ballada de sardanes i dinar de germanor.


L’església de Sant Iscle pertany a la parròquia de Sant Martí. És un temple romànic del segle xii, construït a sobre d’una església del segle x i del cementeri de tombes antropomorfes que l’envoltava. Al llarg del temps ha sofert diverses reformes i ampliacions. El 1995, amb motiu de la commemoració del mil·lenari de la primera citació documental de l’església, s’hi van fer diverses excavacions arqueològiques i es va restaurar el temple. L’Ajuntament de Cerdanyola va ser el promotor d’aquestes excavacions; també hi van participar el Col·lectiu de Recerques Arqueològiques de Cerdanyola i els estudiants d’arqueologia de la Universitat Autònoma de Barcelona.


 

Aplec de La Salut de Sant Feliu de Llobregat

 

L’aplec està dedicat a la Mare de Déu de la Salut. Cada dilluns de Pasqua Granada els vilatans van en pelegrinatge fins a l’ermita situada a Collserola, portant la imatge de la Mare de Déu. La celebració té els seus orígens al segle xviii i va ser recuperada el 1997 pels Amics de les Tradicions de Sant Feliu. Actualment és una petita festa major de la vila.

Després de la pujada en carro de la marededéu, es fa el pregó i comença la festa amb actuacions de diferents esbarts, cants corals i la colla castellera. A la tarda, es fa la tradicional rifa del xai.

Un dels actes més destacats del dia és el que es fa a la sortida de la missa solemne que s’oficia al migdia: l’extraordinari Ball de la Soca, dansa ritual originada segurament en un culte arcaic, anterior al culte a la Mare de Déu. El ball l’executen diverses parelles que dansen al voltant de la soca, procedent del gran arbre al costat del qual va ser trobada la imatge. Segons la llegenda de la Mare de Déu de la Salut, aquest era un ball de fertilitat, en què els fadrins i les fadrines dansaven amb l’esperança que això els ajudaria a trobar parella i a tenir descendència.

Consorci del Parc Natural de la Serra de Collserola
Ctra. de l'Església, 92. 08017 Barcelona. T: 932 803 552

MAPA WEBCONTACTEAVISOS LEGALS

Aquest lloc web utilitza galetes (cookies) de tercers per recollir informació estadística sobre les consultes rebudes. Si segueixes navegant, considerem que ho acceptes.