Històricament, les principals àrees agrícoles de Collserola van ser les valls del Baix Llobregat i del Vallès. Actualment, a la serra, l’activitat agrícola se situa majoritàriament a les zones perifèriques del parc. A la banda vallesana, les poques finques agrícoles existents s’ubiquen a les zones més planeres i són relativament grans, amb una estructura d’explotació agrària més o menys definida de masia, hort familiar i camps de secà. En canvi, cap al Llobregat, la superfície conreada total és molt superior, però la propietat es troba dispersa, la producció està molt més diversificada i les finques i les parcel·les són de dimensions reduïdes.

La gestió de l’agricultura a Collserola exigeix, sobretot, evitar la pèrdua de superfície agrària i potenciar el conreu dels camps abandonats, utilitzant mètodes respectuosos amb el medi, potenciant l’agricultura ecològica i afavorint el manteniment i la recuperació de les varietats tradicionals. El manteniment dels camps de conreu i les sembres experimentals de les finques públiques és una de les línies de treball del programa d’actuacions de potenciació de la fauna de la serra.

Tradicionalment l’activitat agrícola a la serra ha anat acompanyada d’una certa activitat ramadera complementària. Amb l’abandonament dels conreus i de la vida a pagès, bona part de la ramaderia esdevé marginal, desenvolupada com a activitat de subsistència.

L’any 1995 es va iniciar la reintroducció controlada de ramats d’ovelles per ajudar en el manteniment de les repoblacions forestals, de les franges de prevenció d’incendis, dels prats d’albellatge i d’altres zones de vegetació oberta, sempre amb l’objectiu de reduir la vegetació d’aquestes zones en el marc de la prevenció dels incendis forestals. La reintroducció de la ramaderia també té l’objectiu de potenciar una activitat econòmica que contribueixi al desenvolupament sostenible de la serra.