A -- a

http://www.parcnaturalcollserola.cat/html/capsal_plantes_invasoresCAT.htm

Espècies exotiques

Generalitats | Espècies Exòtiques | Gestió

 

Descripció general


El Parc Natural de la Serra de Collserola és una illa verda de més de 8.000 ha situada entre els rius Besòs i Llobregat i entre la plana del Vallès i la ciutat de Barcelona, enmig d’una gran àrea urbana densament poblada. Inclou al seu interior diferents nuclis habitats i urbanitzacions, i també una gran diversitat d’infraestructures que retallen el territori.

L’home es mou des de temps molt antics per Collserola, tal com ho evidencien les nombroses restes arqueològiques repartides per la serra. Així, des del paleolític inferior fins a la tribu ibera dels laietans, i des dels romans fins als nostres dies, tots aquests pobladors han anat deixant la seva empremta no sols en la construcció de tot tipus d’edificacions sinó també en la transformació del medi i en el seu aprofitament, i n’han eliminat la vegetació original per establir noves plantacions de plantes al·lòctones, inicialment agrícoles i fusteres però finalment ornamentals.

A Collserola hi ha diversos moments històrics que es poden relacionar directament amb la introducció de grups d’espècies vegetals al·lòctones:

  • La implantació de l’agricultura, principalment del conreu de fruiters de secà i la vinya. Poc definida i molt espaiada al llarg dels segles, principalment des del segle xvii fins a mitjan segle xx, va transformar el paisatge i va comportar la introducció de moltes espècies, algunes directament a través de l’home (fruiters i portaempelts) i d’altres de forma indirecta (plantes adventícies).
  • L’entrada al segle xx (1900-1920), amb la urbanització i la construcció de molts espais emblemàtics de la serra, com el pantà de Vallvidrera, el Tibidabo o el Gran Casino de la Rabassada, va comportar l’enjardinament dels seus entorns. D’aquesta època trobem plantacions de Platanus x acerifolia, Aesculus hippocastanum, Cedrus deodara, Cedrus atlantica, Trachycarpus fortunei, Pittosporum tobira, Euonimus japonicus iPrunus laurocerasus,entre d’altres.
  • Les repoblacions forestals de la vessant de Barcelona de la dècada del 1940. Durant els primers decennis del segle xx van desaparèixer importants extensions de bosc a la serra de Collserola, especialment de la vessant de Barcelona. I, a partir del 1940, es va començar a dur a terme la repoblació d’aquestes zones amb la finalitat de retornar la capa arbòria a la muntanya. La major part d’espècies que s’hi van plantar eren coníferes, algunes d’autòctones, però sobretot espècies foranes. D’aquestes últimes, se’n van plantar moltes i algunes no es van arribar a adaptar a les condicions de la serra. Les que encara s’hi poden veure avui són: Pinus radiata, Pinus canariensis, Cedrus atlantica, Cedrus deodara, Cupressus sempervirens i Cupressus macrocarpa. També s’hi van plantar alguns planifolis, com Eucalyptus globulus i Robinia pseudoacacia.
  • L’abandonament dels conreus a mitjan segle xx, amb la data clau del 2 de febrer de 1956 en què una forta gelada va matar tots els garrofers i altres fruiters sensibles al fred del Baix Llobregat i va fer abandonar bona part dels camps de fruiters de secà existents a la muntanya. Aquest abandonament va tenir diversos efectes: rebrot dels peus bords dels fruiters i la vinya; superfícies lliures de vegetació obertes a l’espècie colonitzadora més ràpida; ocupació de part d’aquests espais per horts que es convertiren al llarg del temps en barraques de cap de setmana amb tot tipus d’«enjardinaments»; expansió de la canya (Arundo donax), que fins llavors havia estat controlada perquè es tallava periòdicament com a estructura de suport per a conreus hortícoles.
  • La construcció d’infraestructures viàries, com l’autopista dels Túnels de Vallvidrera, on, a més de plantar moltes espècies autòctones en la restauració dels seus talussos, també es van introduir espècies al·lòctones: Populus sp, Broussonetia papyrifera, Pyracantha angustifolia, Ligustrum lucidum, Acer negundo, etc.
  • La urbanització i la construcció de cases amb jardí, tant a l’interior com als límits del Parc, sobretot des de la dècada del 1960. Aquesta fase és la que més s’ha allargat en el temps i encara perdura, amb un creixement exponencial i descontrolat del nombre d’espècies al·lòctones introduïdes: Acacia dealbata, Agave americana, Ailanthus altissima, Aloe maculata, Cercis siliquastrum, Ipomea indica. Miriabilis jalapa, Pennisetum villosum, Phyllostachis aurea, Opuntia ficus-indicai Senecio angulatus, entre moltes d’altres.

 

 

Classificació de les espècies exòtiques a Collserola


A Collserola hi ha catalogades més d’un centenar d’espècies vegetals al·lòctones, algunes de les quals tenen un gran potencial invasor. Se n’ha elaborat una classificació local segons la tipologia, la distribució i la capacitat de invasió:

  • Arbres fruiters provinents de conreus, en molts casos abandonats: Ceratonia siliqua (garrofer), Cydonia oblonga (codonyer), Diospyros kaki (caqui o palosanto), Eriobotya japonica (nesprer), Ficus carica (figuera), Juglans regia (noguera), Malus domestica (pomera), Mespilus germanica (nespler), Olea europaea (olivera), Prunus armeniaca (albercoquer), Prunus cerasifera (mirabolà), Prunus domestica (prunera), Prunus dulcis (ametller), Prunus persica (presseguer), Punica granatum (magraner), Pyrus communis (perer), Vitis sp (vinya borda), Ziziphus jujuba (ginjoler). Tenen una capacitat de dispersió molt limitada.
  • Herbes adventícies, que poden ser males herbes del conreus i/o invasores, dels gèneres Amaranthus, Artemisia, Aster, Bidens, Bromus, Chenopodium, Conyza, Eleusine, Erigeron, Oenothera, Oxalis, Papaver, Paspalum, Setaria, Solanum i Sorghum.
  • Exòtiques amb escassa o nul·la regeneració: Cedrus atlantica (cedre de l’Atles),Cedrus deodara (cedre de l’Himàlaia),Cupressus arizonica (xiprer blau),Cupressus macrocarpa (xiprer de Lambert),Cupressus sempervirens (xiprer),Eucalyptus globulus (eucaliptus),Pinus brutia (pi de Turquia),Pinus canariensis (pi canari),Pinus radiata (pi insigne o de Monterrey),Platanus x acerifolia (plàtan d’ombra).
  • Exòtiques amb nuclis aïllats i/o reduïts:Aesculus hippocastanum (castanyer d’Índia),Aptenia cordifolia (cabellera de la reina),Broussonetia papyrifera (morera de paper),Cercis siliquastrum (arbre de l’amor o de Judea),Cestrum parqui, Eleagnus angustifolia (arbre argentat o del paradís),Euonymus japonicus (evònim),Gleditsia triacanthos (acàcia de tres punxes), Iris germanica (lliri blau),Kalanchoe daigremontiana, Koelreuteria paniculata (sapinde de la Xina),Melia azedarach (mèlia),Miriabilis jalapa (flor de nit),Morus alba (morera blanca),Morus nigra (morera negra),Opuntia aurantiaca, Partenocissus tricuspidata (vinya verge),Passiflora caerulea (flor de la passió),Phyllostachys aurea (bambú),Populus ssp. (pollancres),Ricinus communis (ricí),Schinus molle (pebrer bord), Ulmus pumila (om de Sibèria),Trachycarpus fortunei (margalló de la Xina),Wisteria sinensis (glicina),Yucca aloifolia (iuca).
  • Exòtiques invasores amb nuclis aïllats i/o reduïts:Acacia dealbata (mimosa),Acacia saligna (mimosa blava),Acer negundo (negundo), Aloe maculata (àloe de sabó),Araujia sericifera (miraguà de jardí), Azolla filiculoides (falguera d’aigua),Buddleja davidii (budleia),Carpobrotus ssp. (bàlsam),Cortaderia selloana (planta de les plomes o herba de la Pampa),Cotoneaster lacteus (cotoneàster lacti),Cotoneaster pannosus (cornera de jardí),Cyperus involucratus (paraigüets),Datura stramonium (estramoni o herba talpera),Delairea odorata, Eschscholzia californica (rosella de Califòrnia),Fallopia baldschuanica (vinya del Tibet),Gomphocarpus fruticosus (seder o arbre del cotó),  Helianthus tuberosus (nyàmera),Ipomea indica (campaneta gran),Lantana camara (lantana de jardí),Ligustrum lucidum (troana), Lonicera japonica (lligabosc del Japó),Nicotiana glauca, Opuntia aurantiaca, Partenocissus quinquefolia (vinya verge americana),Pittosporum tobira (pitòspor),Prunus laurocerasus (llorer-cirer), Pyracantha angustifolia (piracant de fulla estreta),Senecio pterophorus, Senecio angulatus (heura del Cap).
  • Exòtiques invasores amplament distribuïdes: Agave americana (atzavara), Ailanthus altissima (ailant o vernís del Japó), Arundo donax (canya), Opuntia ficus-indica (figuera de moro), Pennisetum villosum (penniset pelut),Phytolacca americana (raïm de moro), Robinia pseudoacacia (robínia o falsa acàcia).

La ubicació d’una espècie vegetal en qualsevol d’aquests grups es pot veure modificat segons quina sigui la seva evolució en el temps i l’espai.

 

 

Espècies exòtiques invasores a Collserola

 

ailant invasores ailant invasores
atzavara invasora tractament invasores
 

La llista següent de 38 espècies vegetals invasores és inicial i provisional, en el sentit que és poc probable que en caigui alguna espècie i, en canvi, és molt probable que se n’ampliï el nombre. Les espècies exòtiques incloses en aquesta llista presenten capacitat invasora a Collserola i són fruit del seguiment de les espècies al·lòctones al Parc en els darrers anys, complementat amb estudis del CREAF i l’Ajuntament de Barcelona. Tot i que la llista és relativament llarga, moltes d’aquestes espècies no són freqüents a les noves plantacions ni als enjardinaments actuals.

 

D’acord amb la llista, està prohibit plantar aquestes espècies exòtiques invasores al Parc Natural de la Serra de Collserola. La llista es complementa amb les catalogacions com a espècies invasores segons EXOCAT (annex I) i el Real decret 630/2013 (catàleg). Totes les espècies d’aquesta llista que no estan incloses a l’annex I de EXOCAT com a espècies invasores sí que figuren al seu annex II com a espècies amb potencial invasor.

 

 

Espècie Prohibició de plantar a Collserola (límit del Parc Natural) Prohibició de plantar a tota la zona urbana (estan incloses al RD 630/2013 i/o a EXOCAT) Catalogació com a espècie invasora segons EXOCAT Catalogació com a espècie invasora segons el RD 630/2013

Acacia dealbata

X

X

 

X

Acer negundo

X

X

X

 

Agave americana

X

X

X

X

Ailanthus altissima

X

X

X

X

Aloe maculata

X

 

 

 

Araujia sericifera

X

X

X

X

Arundo donax

X

X

X

 

Azolla spp.

X

X

X

X

Buddleja davidii

X

X

X

X

Carpobrotus sp.

X

X

X

X

Cortaderia selloana

X

X

X

X

Cotoneaster lacteus

X

 

 

 

Cotoneaster pannosus

X

 

 

 

Cylindropuntia spp.

X

X

 

X

Eschscholzia californica

X

 

 

 

Fallopia baldschuanica

X

X

 

X

Gomphocarpus fruticosus

X

 

 

 

Helianthus tuberosus

X

X

X

 

Ipomea indica

X

 

 

 

Ligustrum lucidum

X

X

X

 

Lonicera japonica

X

X

X

 

Nicotiana glauca

X

X

X

X

Opuntia aurantiaca

X

X

 

 

Opuntia ficus-indica

X

X

X

 

O. dilenii, O. maxima, O. Stricta

X

X

 

X

Parthenocissus quinquefolia

X

X

X

 

Parthenocissus tricuspidata

X

 

 

 

Pennisetum setaceum

X

X

 

X

Pennisetum villosum

X

X

X

 

Phytolacca americana

X

X

X

 

Pittosporum tobira

X

 

 

 

Prunus laurocerasus

X

 

 

 

Pyracantha spp.

X

 

 

 

Robinia pseudoacacia

X

X

X

 

Senecio angulatus

X

X

X

 

Senecio inaequidens

X

X

X

X

Senecio pterophorus

X

 

X

 

Consorci del Parc Natural de la Serra de Collserola
Ctra. de l'Església, 92. 08017 Barcelona. T: 932 803 552

MAPA WEBCONTACTEAVISOS LEGALS

Aquest lloc web utilitza galetes (cookies) de tercers per recollir informació estadística sobre les consultes rebudes. Si segueixes navegant, considerem que ho acceptes.