A -- a

http://www.parcnaturalcollserola.cat/html/capsal_plantes_invasoresCAT.htm

Generalitats

Generalitats | Espècies exòtiques | Gestió

 

Introducció

En el neolític, l’home va passar de ser caçador i recol·lector a ser agricultor i ramader: aprendre a conrear plantes va ser una autèntica revolució (revolució neolítica) que va suposar una nova etapa en l’evolució humana. La selecció i la millora d’espècies i varietats més productives ja apareixen des del començament d’aquesta etapa, juntament amb l’intercanvi i el transport de plantes. Des de llavors, els canvis en la distribució natural de les espècies i l’aparició d’híbrids artificials són realitats inherents a l’espècie humana que s’han intensificat amb el temps. D’algunes d’aquestes primeres espècies conreades encara no sabem quina és la seva distribució natural. Inicialment les plantes conreades eren d’interès alimentari (principalment cereals i fruiters) i més endavant degueren seguir les plantes medicinals, les tintòries, les aromàtiques, etc.

Poc se sap de quan es van començar a plantar plantes ornamentals, però possiblement foren plantes de flors decoratives o plantes aromàtiques que reberen també un ús ornamental. Es creu que l’origen dels jardins perses, els més antics dels que es té constància, es remunta a 4.000 anys aC. Des d’aleshores i fins avui, el cultiu de plantes ornamentals, principalment exòtiques, és un fet cultural propi de l’espècie humana. Quan parlem d’espècies ornamentals invasores ens hem de referir a aquest marc històric, no simplement a les tendències actuals o dels darrers dos segles.

Les invasions biològiques constitueixen, actualment, un component important del canvi global i una amenaça seriosa per a la conservació de la biodiversitat i dels ecosistemes naturals. Entre els seus impactes ecològics, els més importants són la competència directa amb espècies autòctones, les alteracions de les interaccions entre espècies, els canvis en la dinàmica de les comunitats i la modificació dels hàbitats, del paisatge i del règim de pertorbacions. L’impacte causat per les espècies invasores no queda restringit al medi natural sinó que també té fortes repercussions en l’economia, la societat i la salut pública.

La jardineria és actualment una de les principals vies d’introducció d’espècies exòtiques, i cada vegada pren més importància ja que la majoria de les espècies naturalitzades són plantes ornamentals que han escapat de cultiu.


 

Definicions

  • Autòctona: espècie, subespècie o varietat que creix de forma natural en una regió determinada des d’abans de l’aparició de l’home, o bé que hi ha arribat sense la seva intervenció a causa d’un canvi de la seva àrea de distribució. Termes similars: silvestre, indígena, nadiua.
  • Exòtica o Al·lòctona: espècie, subespècie o varietat que ha estat introduïda per l’home, de forma voluntària o involuntària, en una regió determinada, diferent de la seva àrea de distribució natural. Termes similars: introduïda, forana, estrangera.
  • Translocada: espècie autòctona d’algunes zones de la península que han estat introduïdes en altres zones on abans no vivien.
  • Subespontània o adventícia: espècie que creix i es reprodueix en un indret o un hàbitat aliè, sense que hi pugui tenir una permanència continuada perquè no s’hi donen les condicions òptimes per poder-s’hi desenvolupar. Aquestes plantes persisteixen fora del cultiu per períodes curts i, si no es reintrodueixen, desapareixen. Si no desapareguessin i es multipliquessin, es convertirien en naturalitzades. Termes similars: casual, ocasional.
  • Naturalitzada: planta de procedència estrangera que s’ha difós en una regió i que hi vegeta i s’hi multiplica com les plantes indígenes.
  • Invasora: planta naturalitzada que produeix descendència reproductiva, sovint en grans quantitats, a distàncies considerables de plantes mare (per llavors, rizomes, estolons o tiges reptants) i que, per tant, tenen el potencial de propagar-se en una àrea considerable. Segons el Conveni sobre la diversitat biològica, una espècie invasora és una espècie exòtica la introducció i/o la propagació de la qual amenaça la diversitat biològica. Aquesta darrera definició és equivalent a la d’espècie transformadora.
  • Transformadora: planta invasora que altera les característiques, les condicions, la forma o la naturalesa dels ecosistemes en una àrea important amb relació a l’extensió d’aquest ecosistema. Les plantes transformadores són els tàxons que tenen impactes clars en l’ecosistema. Hi ha diverses categories de plantes transformadores segons els recursos que consumeixen o els problemes que ocasionen.
  • Males herbes: plantes (no necessàriament exòtiques) que creixen en llocs on no són desitjades i que en general tenen efectes econòmics o ambientals. Terme similar: herba no desitjada o herba adventícia.
  • Arqueòfita: espècie vegetal introduïda abans del descobriment d’Amèrica.
  • Neòfita: espècie vegetal introduïda després del descobriment d’Amèrica.

 

Quan parlem de plantes invasores hem de deixar clar de quina de les definicions de planta invasora es tracta. Això és molt important per poder establir criteris d’actuació comuns i, sobretot, llistes de plantes invasores problemàtiques S’hauria d’emprar el terme invasor per a les plantes transformadores i les potencialment invasores.

 

  • Les invasions biològiques són fruit d’una seqüència d’estadis successius més o menys llargs en el temps:
    • Quan una espècie autòctona en un territori és transportada a una altra regió fora de la seva àrea de distribució natural es converteix en una espècie al·lòctona o exòtica.
    • Si s’introdueix al medi natural de la nova regió parlarem d’una espècie adventícia.
    • Algunes d’aquestes espècies adventícies s’estableixen sense ajuda externa a la nova regió i passen a anomenar-se espècies naturalitzades.
    • Algunes d’aquestes espècies naturalitzades poden iniciar un procés de colonització i ocupació de nous espais, i convertir-se així en espècies invasores. En aquest darrer cas es poden provocar diferents impactes en el medi receptor.

 

Cal tenir en compte, però, que no sempre se succeeixen totes les etapes d’aquest procés, ja que només una petita proporció de les espècies aconsegueixen passar als estadis següents. Per tant, del total d’espècies que són transportades a una nova regió només una petita proporció aconsegueixen esdevenir invasores.

Quan una espècie s’ha establert en una regió és extremament difícil eradicar-la o controlar-ne la població. Així doncs, el mètode més efectiu de lluita contra les invasions biològiques s’ha de basar en la prevenció de la seva entrada. S’ha d’evitar la introducció de plantes invasores als espais naturals i és imprescindible regular l’ús d’espècies exòtiques amb potencial invasor en jardineria.

L’èxit d’invasió de les espècies exòtiques depèn de l’èxit invasor de l’espècie i del grau d’invasió, és a dir, de la seva abundància al territori d’introducció. S’han suggerit diversos factors no excloents que podrien estar relacionats amb l’èxit d’invasió: la concordança ambiental entre la zona d’origen i de recepció, la capacitat invasora, la invasibilitat i les característiques del mateix procés d’introducció (pressió del propàgul, temps de residència i via d’introducció).

S’han desenvolupat sistemes d’avaluació de riscos que determinen la probabilitat que una espècie es converteixi en invasora. Aquests sistemes d’avaluació prediuen l’èxit potencial de les espècies a partir de l’estudi de la mateixa espècie, de la interacció amb les espècies natives i de les condicions ambientals del medi receptor. Un dels models de predicció ràpida i de més precisió és l’Australian Weed Risk Assessment System (WRA), que és un mètode de detecció de plantes desenvolupat a Austràlia i Nova Zelanda i testat a molts altres països amb un alt grau de precisió.

L’anàlisi del risc d’invasió serveix per identificar espècies potencialment invasores, per ajudar les autoritats i els gestors ambientals a justificar la prohibició de l’ús de determinades plantes exòtiques i per contribuir al suport social en les polítiques de prevenció i gestió de plantes exòtiques.

 

 

Marc legal i catàlegs d’espècies exòtiques


1.Directives europees

La Directiva 92/43/CEE, de 21 de maig de 1992, relativa a la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i la flora silvestres, estableix, en l’article 22, que els estats membres han de garantir que la introducció intencionada a la natura d’una espècie que no sigui autòctona al seu territori es reguli de manera que no perjudiqui la fauna i la flora autòctones, ni els seus hàbitats naturals a la seva zona de distribució natural i, si es considera necessari, han de prohibir aquesta introducció. En aquest context, l’any 2008, la Comissió Europea va adoptar la Comunicació «Cap a una estratègia de la Unió Europea sobre espècies invasores» (COM 2008/789).

El Reglament CE núm. 338/97 del Consell, de 9 de desembre de 1996, relatiu a la protecció d’espècies de la fauna i flora silvestres mitjançant el control del seu comerç, que regula l’aplicació del Conveni CITES al territori de la Unió Europea, permet la inclusió en els seus annexos d’espècies la introducció de les quals en el medi natural de la Unió Europea constitueix una amenaça ecològica per a les espècies silvestres autòctones. Aquesta aplicació es regula mitjançant reglaments que s’actualitzen periòdicament en els quals s’estableix la suspensió de la introducció d’espècies a la Unió Europea.

 

2. Reial Decret 630/2013, de 2 d’agost, pel qual es regula el Catàleg espanyol d’espècies exòtiques invasores

Amb data 3 d’agost de 2013 el Boletín Oficial del Estado va publicar elReial decret 630/2013, de 2 d’agost, pel qual es regula el Catàleg espanyol d’espècies exòtiques invasores, que va entrar en vigor el dia 4 d’agost de 2013.

En el primer paràgraf, el RD 630/2013 diu el següent: «Les espècies exòtiques invasores constitueixen una de les principals causes de pèrdua de biodiversitat en el món, circumstància que s’agreuja en hàbitats i ecosistemes especialment vulnerables com ara les illes i les aigües continentals. La introducció d’aquestes espècies invasores pot ocasionar greus perjudicis a l’economia, especialment a la producció agrícola, ramadera i forestal, i fins i tot a la salut pública.»

El RD 630/2013 fa una relació de tota la legislació vigent en aquest tema en l’àmbit internacional, europeu i estatal. En aquest darrer nivell, el precedent més notable va ser la promulgació de la Llei 42/2007, de 13 de desembre, del patrimoni natural i de la biodiversitat, l’article 52.2 de la qual estableix que les administracions públiques competents han de prohibir la introducció d’espècies, subespècies o races geogràfiques al·lòctones quan aquestes siguin susceptibles de competir amb les espècies silvestres autòctones i n’alterin la puresa genètica o els equilibris ecològics. A més, l’article 61.1 crea el Catàleg espanyol d’espècies exòtiques invasores, en el qual s’havien d’incloure totes les espècies i subespècies exòtiques invasores que constitueixin o que puguin constituir una amenaça greu per a les espècies autòctones, els hàbitats o els ecosistemes, l’agronomia o els recursos econòmics associats a l’ús del patrimoni natural. L’article 61.4 prescriu la necessitat de seguiment de les espècies exòtiques amb potencial invasor.

El RD 630/2013 inclou un annex que correspon al Catàleg espanyol d’espècies exòtiques invasores i està estructurat en llistes d’espècies per ordre alfabètic (algues, flora, invertebrats no artròpodes, artròpodes no crustacis, crustacis, peixos, amfibis, rèptils, aus i mamífers) i a tres columnes, que corresponen al nom científic de l’espècie, l’àmbit geogràfic d’aplicació i el nom comú. La inclusió d’una espècie al Catàleg comporta la prohibició de la seva introducció en el medi natural i la prohibició genèrica de la possessió, el transport, el tràfic i el comerç d’exemplars vius o morts, de les seves restes o propàguls, incloent-hi el comerç exterior. Aquesta prohibició pot quedar sense efecte quan sigui necessari per raons d’investigació, salut o seguretat de les persones.

 

3. Sistema d’Informació d’Espècies Exòtiques de Catalunya (EXOCAT)

Catalunya és una de les àrees amb més concentració d’espècies exòtiques d’Europa. L’elevat grau d’humanització del paisatge, la gran densitat de població, els intercanvis de persones i de mercaderies i la bondat del clima mediterrani faciliten l’arribada i l’establiment d’aquestes espècies. Fins fa poc, la informació disponible sobre la presència i l’abundància de les espècies exòtiques a Catalunya i sobre els impactes que produeixen es trobava força dispersa i molt poc estandarditzada. Això dificultava molt l’obtenció d’informació per a la presa de decisions pel que fa a la gestió, el control i l’eradicació d’aquestes espècies.

Per aquest motiu, el Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF) i el Servei de Biodiversitat i Protecció dels Animals del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural de la Generalitat de Catalunya han desenvolupat el Sistema d’Informació d’Espècies Exòtiques de Catalunya (EXOCAT), que recull la majoria de dades disponibles sobre la distribució, la procedència, la via d’entrada i l’estat d’invasió d’aquestes espècies al nostre territori. La llista ha estat revisada pels principals experts del país i ha permès fer una primera avaluació de l’estat de les invasions biològiques a Catalunya. En total s’han detectat 939 espècies exòtiques introduïdes a Catalunya, entre les quals les plantes representen el 65 %. De totes aquestes espècies, només 110 (el 12 %) han estat classificades com a espècies invasores.

D’acord amb el document EXOCAT, la distribució de les espècies exòtiques pel territori català és força irregular. En general, es concentren a les principals regions metropolitanes i, especialment, al voltant de Barcelona i als espais naturals adjacents (delta del Llobregat, curs baix del riu Besòs i serres de Collserola i Marina). També destaquen les planes irrigades del litoral i prelitoral (Empordà i delta de l’Ebre) i de l’interior (Segrià i Urgell). En canvi, en queden relativament al marge les àrees forestals, agroforestals i agrícoles de secà, tant de l’interior com de muntanya (Pirineus, Prepirineus i principals serralades). Aquesta distribució s’explica per tres factors principals: un clima suau, que afavoreix l’establiment d’espècies d’origen tropical i subtropical; un paisatge humanitzat, que multiplica les oportunitats d’introducció d’espècies exòtiques al medi, i una elevada diversitat d’hàbitats que afavoreix l’establiment de moltes espècies. També és important l’abundància d’hàbitats amb una gran disponibilitat de recursos (aigua i nutrients) i amb una elevada freqüència de pertorbacions (hàbitats fluvials, ruderals o agrícoles de regadiu).

L’EXOCAT inclou la llista d’espècies invasores a Catalunya (annex I), la llista d’espècies exòtiques no invasores de Catalunya (annex II) i la llista d’espècies translocades de Catalunya (annex III). De les 110 espècies de l’annex I, almenys 41 han estat observades al Parc Natural de la Serra de Collserola, tot i que, de la resta, n’hi ha moltes que són males herbes o plagues per a l’agricultura i probablement també són presents a Collserola.

 

4. Normatives municipals

En els darrers anys, molts ajuntaments han elaborat llistes de plantes exòtiques invasores i alguns les han incorporades a la normativa municipal (Plans d’ordenació urbanística municipal) per tal de limitar-ne o prohibir-ne la plantació. També han dut a terme experiències diverses de control i eradicació.

El pla de gestió de les plantes potencialment invasores de Barcelona s’engloba en el marc general del Pla Estratègic del Verd i la Biodiversitat desenvolupat pel Departament d’Estratègia i el Departament d’Espais Verds de l’Àrea de Medi Ambient de l’Ajuntament de Barcelona. En aquest pla global, una de les línies estratègiques és «millorar i conservar el patrimoni natural i la biodiversitat»; en l’apartat 07.05 del pla d’acció es diu: «Elaborar un pla de les espècies potencialment invasores» amb l’objectiu d’evitar el cultiu als espais verds de Barcelona de plantes potencialment invasores al medi natural proper (Collserola i delta de Llobregat). El pla d’acció es basa en els punts següents:

  • Redactar un pla de gestió de les plantes invasores que defineixi les estratègies de control que s’han de dur a terme en el manteniment de les zones verdes públiques, per tal d’evitar l’expansió de les espècies més problemàtiques al medi natural de l’entorn.
  • Establir una sistemàtica per avaluar el risc d’invasió en les noves espècies que es vagin introduint.
  • Aplicar les mesures derivades del pla anterior.
  • Fer accions de comunicació destinades als propietaris de jardins privats.

El punt de partida és el document del CREAF: Anàlisi de risc d’expansió al medi natural de les plantes ornamentals invasores més plantades als parcs i jardins de Barcelona. Seguidament es contrasta amb els diferents agents implicats: jardiners, productors i gestors dels espais naturals, per tal de determinar l’impacte invasor real sobre la perifèria urbana. A partir d’aquí es fa una valoració sobre diferents aspectes de cada espècie estudiada i els serveis que dóna la planta (serveis ornamentals, serveis ambientals i biodiversitat) per tal de determinar si es continua plantant a Barcelona o no.

Altres ajuntaments que han desenvolupat diferents estratègies amb relació a la problemàtica de les espècies exòtiques invasores són Girona, Tarragona, Palafrugell, Sitges, Riells i Viabrea, Gavà, Banyoles, Bisbal d’Empordà, Castelló d’Empúries, Salt, Torroella de Montgrí, Celrà, Manlleu, Sant Cugat del Vallès, Sant Just Desvern, etc.

Consorci del Parc Natural de la Serra de Collserola
Ctra. de l'Església, 92. 08017 Barcelona. T: 932 803 552

MAPA WEBCONTACTEAVISOS LEGALS

Aquest lloc web utilitza galetes (cookies) de tercers per recollir informació estadística sobre les consultes rebudes. Si segueixes navegant, considerem que ho acceptes.