A -- a

Llegendes

Llegenda de St. Medir

 

Les circumstàncies en què es crea aquesta llegenda fan creure que es tracta d’una barreja de llegendes locals sorgida arran de la confusió de sant Medir amb sant Emeteri i la necessitat d’ornamentar la llegenda de sant Sever.

Segons la tradició, sant Medir era un pagès que vivia cap a l’any 303 a la vall de Gausac (avui anomenada vall de Sant Medir). Durant el domini romà, els cristians van ser perseguits arreu, entre d’altres, Sever, bisbe de Barcelona. Perseguit pels romans, va fugir per l’antic camí de Barcino (Barcelona) cap a Castrum Octavianum (Sant Cugat). A la vall de Gausac es trobà Medir que plantava faves a prop del camí. Li explicà el motiu de la seva fugida i, decidit a morir per la seva fe, li demanà que si preguntaven per ell respongués amb la veritat.

Quan Sever marxà, les llavors de les faves, miraculosament, van créixer i florir com si ja fes mesos que les haguessin plantades. Poc després, els perseguidors romans van trobar Medir i li van preguntar pel bisbe. Ell els respongué la veritat: que mentre ell sembrava les faves, el bisbe havia passat per allà. Els romans pensaren que Medir es burlava d’ells i protegia el bisbe, de manera que se l’endugueren pres i, quan van capturar Sever, els van martiritzar tots dos, i van degollar sant Medir.

 

 

Llegenda de la Mare de Déu de la Salut

 

Segons la llegenda, la imatge de la Mare de Déu fou trobada per una cabra. La família Través de Sarrià era famosa pels ramats de cabres que tenien i que feien pasturar per Sant Feliu. El pastor es va adonar que una de les cabres furgava amb les potes, cada dia, al mateix racó, al costat d’un gran arbre. Quan ho va explicar a l’amo, i aquest ho va comprovar, van excavar en aquest lloc i va aparèixer la imatge.

Era una època de fam i misèria en què molta gent moria a causa d’una pesta virulenta. Quan van saber que s’havia trobat una imatge de la Mare de Déu van creure que era un signe per retornar-los la fe que havien abandonat, i van començar a encomanar-s’hi amb gran devoció i sacrificis. Molts es van guarir, les collites van començar a ser més abundants i els matrimonis eren beneïts amb els fills que havien demanat. Així va ser que aquella Mare de Déu va ser anomenada de la Salut.

En aquell indret es va erigir un santuari, origen de l’ermita actual, i des d’aleshores, en agraïment, s’hi puja en pelegrinatge un cop l’any.

Segons Joan Amades, a la part exterior del santuari hi ha la Pedra dels Fills, una pedra sagrada que feia de seient i que, estranyament, permetia ser mare a tota dona que s’hi asseia…

Consorci del Parc Natural de la Serra de Collserola
Ctra. de l'Església, 92. 08017 Barcelona. T: 932 803 552

MAPA WEBCONTACTEAVISOS LEGALS

Aquest lloc web utilitza galetes (cookies) de tercers per recollir informació estadística sobre les consultes rebudes. Si segueixes navegant, considerem que ho acceptes.