El present estudi vol determinar la caracterització del grau d’erosió dels corriols del Parc Natural, que es complementarà amb un segon treball sobre la tipificació de les activitats que es realitzen a la serra. L’objectiu és obtenir dades per tal de determinar les millors mesures per a la gestió del medi natural i de l’ús públic al Parc Natural de Collserola.

L’impacte que té l’elevada freqüentació de visitants sobre el territori, i les dificultats que hi ha a l’hora de valorar els tipus i grau d’impacte, a més dels problemes de quantificar el nombre de visitants és actualment d’una de les principals preocupacions dels gestors de molts parcs europeus.  L’estudi, que ha estat promogut pel Consorci amb el suport de l’Àrea d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat de l’Ajuntament de Barcelona, caracteritza el grau d’erosió i de degradació que mostren els corriols en relació amb diferents factors ambientals. Entre els principals paràmetres estudiats figuren el tipus de substrat, el pendent del corriol, la seva alineació respecte al terreny per on transcorren, i la presència de drenatge, a més de la presència d’arrels exposades, xaragalls erosionats, etc. Es tracta d’un treball centrat fins ara en l’àmbit del municipi de Barcelona dins del Parc Natural, una àrea que rep una forta pressió de visitants i d’activitats recreatives i esportives diverses.

A diferència d’estudis similars fets en altres països, a Collserola s’ha observat una relació només parcial amb alguns dels paràmetres quantificats, sent potser el més determinant la presència o no de drenatge al mateix corriol, ja que la manca de drenatge permet que s’escoli més fàcilment el material erosionat durant els episodis de pluja forta. D’altra banda, l’estudi ha permès identificar una sèrie de punts crítics, on els corriols mostren una degradació important, els quals podrien ser prioritaris a l’hora d’aplicar possibles mesures de restauració i/o limitació d’usos. No obstant això, un factor cabdal a l’hora d’entendre el grau de degradació és el grau mateix de freqüentació que experimenten els diferents corriols, de manera que actualment s’està fent un estudi paral·lel al Parc sobre aquesta qüestió concreta, realitzat en col· laboració amb l’Institut Nacional d’Educació Física de Catalunya, centre de Lleida (INEFC).

A més de la quantificació del nombre de visitants, aquest estudi pretén caracteritzar les diferents activitats dutes a terme mitjançant la realització d’enquestes fetes a visitants als punts d’entrada més concorreguts. D’altra banda, a més de la degradació directa que pateixen els corriols, també caldrà aprofundir en altres efectes del seu elevat ús, i en especial sobre la fauna i flora sensible i la fragmentació dels hàbitats. Eventualment s’espera poder ampliar aquests estudis a altres sectors del Parc amb elevada freqüentació de visitants amb la voluntat que els resultats obtinguts permetin millorar la gestió i conservació dels corriols i el seu ús sostenible.