-- 01/10/2019

En marxa un estudi sobre les espècies d’artròpodes més sensibles de Collserola que inclou, a més, un primer inventari d’invertebrats exòtics presents al Parc
L'escanyapolls, un dels invertebrats censats durant l'estudi

Per la seva importància com a indicadors de l’estat dels ecosistemes, ja que estableixen una estreta relació amb la flora, a Collserola es fa el seguiment de diferents grups d’artròpodes. Potser el més conegut és el seguiment anual de les papallones diürnes (el BMS), però també s’estudien els insectes de les capçades dels arbres i disposem de dades, per exemple, de les espècies d’ortòpters (saltamartins) i heteròpters (xinxes, sabaters i bernats pudents) que viuen al Parc.

Aquest 2019 se n’ha iniciat un de nou amb diferents objectius: comprovar la presència de determinades espècies d’artròpodes qualificades de sensibles i/o vulnerables, conèixer l’estat de la població d’una de les espècies bioindicadores del Parc, el saltamartí de l’albellatge, i finalment aprofitar l’esforç de mostreig per elaborar un primer inventari d’invertebrats exòtics presents a la serra.

Les primeres dades d’aquest estudi són ben positives, ja que durant la primera fase s’ha pogut comprovar la presència d’espècies vulnerables i/o en perill d’extinció ja detectades anteriorment a Collserola. Així, s’han localitzat tres espècies de papallones, el brocat variable (Euphydryas aurinia), l’Artimelia latreillei i la Euplagia quadripunctaria i dos de coleòpters, l’escanyapolls (Lucanus cervus) i el banyarriquer del roure (Cerambyx cerdo), dues espècies molt interessants pels seus hàbits xilòfags i de les quals tenim poques dades al Parc. Finalment, també s’ha detectat l’heteròpter Vibertiola cinerea, espècie inclosa en el llibre vermell d’invertebrats en perill d’extinció. Durant els treballs de prospecció també s’han identificat altres espècies amb un alt interès científic, com l’escarabat Pseudolucanus barbarossa, primera cita a Collserola.

Pel que fa a l’estat de la població del saltamartí de l’albellatge (Brachycrotaphus tryxalicerus), espècie indicadora de la salut de l’hàbitat on viu amb exclusivitat, els prats sabanoides, de moment, amb les primeres dades disponibles, tot indica que aquest ortòpter manté una bona població en aquest ambient del Parc, característic del vessant barceloní de la serra i que troba a Collserola un dels seus límits nord de distribució.

Finalment, i de forma paral·lela, també s’està portat a terme un treball de mostreig i catalogació d’invertebrats exòtics presents a Collserola. El resultat, tot i que es pren com a aproximatiu, no deixa de ser rellevant. S’han pogut catalogar un total de 33 espècies exòtiques, la gran majoria incloses dins del programa Exocat de la Generalitat de Catalunya. En destaquen, pels seus efectes clarament perjudicials per a la biodiversitat del Parc Natural la presència de la vespa asiàtica, la papallona del boix o el bernat marbrejat (espècie que afecta diferents plantes tant d’hort com de jardí).

També s’han detectat espècies exòtiques clarament assentades al territori com les que generen plagues domèstiques (mosquit tigre, Aedes albopictus) o diferents espècies de paneroles (Blatta orientalis i Periplaneta americana) o papallones foranies (Plodia interpunctella)); i les que són perjudicials pels horts (l’escarabat de la patata, Leptinotarsa decemlineata), la mosca de la fruita (Ceratitis capitata), la papallona dels conreus (Spodoptera littoralis) o l’arna del tomàquet (Tuta absoluta)).

Finalment, també s’han localitzat espècies exòtiques de les quals encara no es té prou informació per determinar el seu caràcter invasor i el seu possible efecte sobre la resta d’espècies. És el cas de dels himenòpters Isodonta mexicana i Sceliphron curvatum, l’heteròpter Daraeocoris flaviena, l’homòpter Stictocephala bisonia, el dípter Hermetia illucens el lepidopter Diplopseustis perieresalis

El coneixement, i una bona i adequada gestió de les poblacions d’invertebrats i dels seus hàbitats, tant els d’espècies vulnerables com d’exòtiques, és una eina fonamental per mantenir i millorar ambients naturals de la serra i per això resulten primordials estudis com aquests que llisten i cataloguen els diferents grups faunístics presents a Collserola.

compartir