Itirenari carener per la serrelada barcelonina, des de l’extrem més septentrional del parc (Torre Baró) fins al Tibidabo. El recorregut ofereix magnífiques vistes sobre Barcelona i la seva rodalia, el Vallès, la serralada Prelitoral i els Pirineus. La marxa porta a reflexionar sobre el creixement de la ciutat cap  a la serra.

Sortida: S’inicia al Coll de Roquetes, indret on té parada l’autobús.
Arribada: A Vista Rica hi ha parada d’autobusos cap a Barcelona. Si es vol arribar fins dalt el Tibidabo es pot baixar amb el tramvia blau fins a Barcelona.

Mirador de Torre Baró
Les obres de condicionament que s’hi van realitzar pretenen ressaltar aquest caràcter de mirador, tant de les estructures balconades a diferents nivells com des dels camins arranjats i ajardinats amb acàcies, ginestes i alters plantes que els fan agradables a la passejada.

Turó de Roquetes
Els vessants assolellats situats a l’extrem septentrional del parc, han rebut moltes pertorbacions al llarg del temps. És per aquest motiu que la vegetació que s’hi ha desenvolupat és el que s’anomena prat mediterrani, constituït per herbes gramínies molt adaptades a la sequera. Al vessant sud del turó es pot veure una repoblació de pi pinyoner

Forat del vent
Dalt la carena principal entre el turó d’en Segarra i el turó d’en Fotjà. Des d’aquest indret es veu una espectacular panoràmica de la vall de Sant Iscle i el torrent de Can Catà recobert d’una gran massa forestal.

Portell de Valldaura
Pas obligat de la carretera d’Horta a Cerdanyola. Aquí es troben els límits dels termes municipals de Barcelona i Cerdanyola.

Turó de Valldaura
Dalt del turó, una torre de vigilància col·labora amb la lluita contra el foc. Són la base per detectar immediatament les columnes de fum produïdes per un foc. Normalment, la campanya de prevenció d’incendis es posa en marxa del mes d’abril a setembre.

Turó de la Magarola
És el turó d’on es porta a terme la campanya anual d’observació i seguiment d’ocells rapinyaires. Durant els mesos de tardor, nombrosos ocells d’arreu d’Euopa travessen la serra en viatge migratori cap al sud, a la recerca de les àrees africanes d’hivernada.

Coll del Pas del Rei
El vessant sud de la carena principal entre el turó de Valldaura i el coll de la pista del pas del Rei està cobert per una màquia espessa. La màquia de Collserola és un estadi proper a l’alzinar que trobem als indrets que s’han cremat o estassat.

Capçalera del Torrent de la Salamandra
El camí voreja la capçalera del torrent de la Salamandra, on hi ha el bosc d’alzinar amb roures de la reserva de la Font Groga.

Coll de l’erola
Punt més alt de la carretera de l’Arrabassada, que travessa la serra i passa del vessant barceloní als vessants obacs del Vallès. El nom d’aquest coll ha donat nom a tota la serra.