-- 04/06/2019

Des de l’any 2018 el Consorci realitza un seguiment de la presència d’aquesta espècie exòtica al Parc, de manera coordinada amb els altres organismes implicats en la seva gestió i control.
Vespa asiàtica davant d'un dels apiaris del Parc. Font: CPNSC

La primavera de l’any 2018 es va detectar per primer cop la presència de vespa asiàtica (Vespa velutina nigrithorax) a dins els límits del Parc Natural de Collserola. La troballa no va ser fortuïta sinó fruit del seguiment que s’havia iniciat, uns mesos abans, al voltant d’alguns dels apiaris del Parc. Ja s’havia detectat a llocs propers i per tant es preveia l’arribada, tard o d’hora, d’aquesta espècie exòtica a l’espai natural.

Potser és una espècie més coneguda per la seves conseqüències sobre les persones però no només és preocupant per aquest motiu sinó que també ho és per l’efecte que té sobre les poblacions d’abelles, i altres pol·linitzadors, i per tant, sobre la biodiversitat.

A més de l’efecte sobre la població d’insectes i sobre l’activitat apícola també cal destacar la repercussió que té sobre l’activitat agrícola, ja que en el moment de màxima activitat del vesper (setembre) les obreres no només s’alimenten d’altres insectes sinó que també van als camps de fruiters. Al Parc ja es va veure l’efecte d’aquesta espècies a diferents vinyes i camps de fruiters durant l’any 2018.

La gestió de la vespa asiàtica

La seva ràpida expansió i adaptació farà que acabi formant part del nostre entorn. Tal i com passa amb moltes de les espècies exòtiques, eradicar-la no és una opció perquè actualment no existeixen mètodes efectius, i no agressius amb la resta de fauna i flora, que puguin aturar la seva dispersió. Per tant l’objectiu és fer-ne el seguiment i controlar-ne la població mirant de reduir-la capturant alguns dels individus en moments concrets del seu cicle i retirant els nius que s’hagin pogut localitzar.

A més també es realitzen accions per difondre alertar de la seva presència. Cal tenir en compte que, tot i que la seva picada no és més forta que la de la vespa autòctona, l’atac pot ser de molts individus i per tant cal donar a conèixer aquest risc a la població.

Finalment també existeix una estreta coordinació amb els ajuntaments del Parc i amb el Departament de Territori i Sostenibilitat i el d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació de la Generalitat de Catalunya. Cal recordar que quan es detecta un niu o un individu el que es recomana és posar-se en contacte amb l’ajuntament i amb els Agents Rurals a través del telèfon 93 561 70 00 o al a/e velutinacar@gencat.cat.

Niu detectat a prop del Parc Natural de Collserola. Font: CPNSC

Estudis i seguiments

Actualment al Parc Natural es porta a terme un seguiment de la presència d’aquesta espècie. L’estudi es realitza durant dues èpoques, la primera a principis de primavera moment en que les reines surten de la seva letargia hivernal i inicien el rusc primari. En aquest moment l’objectiu és detectar les primeres reines. Serveix també com a petita mesura de control de la població tot i que la seva efectivitat és baixa.

L’altre moment important de l’estudi és cap a finals d’agost. L’objectiu és localitzar els nius secundaris abans no surtin els mascles que fecundaran les femelles. Aquestes posaran els ous d’on sortiran les reines de la propera generació, i per tant, trobar els nius i eliminar-los abans d’aquest moment és una mesura de control de la població força efectiva. Per fer-ho es segueix la tècnica de la triangulació a partir de la captura d’obreres a prop dels apiaris. Val a dir que és una tècnica complexa i no sempre es poden localitzar tots els nius.

Aquests seguiment també serveixen per testar el funcionament de les trampes selectives (models experimentals i/o comercials) i dels nous productes atraients selectius que estan apareixent al mercat. És important recordar que l’ús de paranys de captura al Parc Natural és pot fer només amb un permís de l’òrgan gestor. A més aquest ha de ser selectiu, afectant al mínim la resta de població d’insectes. Finament només es pot fer servir a principis de primavera i a finals d’estiu ja que l’ús fora d’aquests períodes està demostrat que no té efectes sobre població de vespa asiàtica i en canvi té un efecte molt important sobre la resta de d’entomofauna.

Del seguiment de l’any passat destacar la detecció de 9 nius, la majoria a zones urbanes, no forestals, i la constatació que, si mes no durant aquest hivern, l’activitat de l’espècie no s’ha vist aturada i s’han localitzat individus vius durant els mesos d’hivern.

Aquest any s’iniciarà un nou estudi, amb la col·laboració de la Universitat de Barcelona,  per analitzar l’efectivitat d’un model de protector dels apiaris en front de l’atac de les vespes. Cal tenir en compte que el principal problema que genera aquesta espècie als apiaris no és només la disminució d’individus per la caça activa de la vespa sinó que és més important l’estrès que genera la presència continuada d’individus al voltant de la colònia i fent que les obreres no surtin del rusc i no produeixin mel. Això provoca que, un cop arriba l’hivern el rusc té els individus debilitats i molt poca reserva d’aliment provocant la mort d’una part important de la colònia

compartir