El seguiment continuat dels sistemes naturals del Parc permet disposar d’un conjunt de dades per a determinar les mesures de gestió més adients per tal de tenir uns ecosistemes biodiversos i sostenibles

Programes de seguiment, estudis i informes relacionats amb la gestió del Parc

L’existència de programes de seguiment continuat de la fauna i flora del Parc permet obtenir dades continues  que  han  de  permetre  millorar  la  gestió  dels espais naturals del Parc.

Diferenciem  els  estudis  que  s’han  liderat  des  dels  Serveis  Tècnics  del  Parc  dels  que  s’han  fet  mitjançant  l’encàrrec  directe  a  una  institució  i/o  investigadors per tal que el desenvolupin.

Recerca

El requisit essencial de la recerca al parc és generar informació útil per a la gestió. La recerca es va iniciar, l’any 1987, des del programa de coneixement i gestió de la fauna del Servei de Medi Natural. El programa ha aprofundit en tots els àmbits que tenen a veure amb la conservació i la millora dels recursos faunístics de Collserola. Posteriorment, i coincidint amb l’obertura al parc de l’Estació Biològica, l’any 2003 es van començar a desenvolupar altres programes de recerca d’àmbit més ampli, bàsicament d’ecologia forestal i ecologia del paisatge.

Les línies de treball que emmarquen aquest programa són:

Estudi i seguiment (monitoring) de la fauna, amb l’objectiu de millorar el coneixement de les espècies i dels seus requeriments relacionats amb l’estat dels hàbitats, la detecció de les problemàtiques i la valoració en el decurs del temps de la tendència global de les poblacions amb relació a la gestió feta.

Elaboració de propostes de gestió a partir de les dades de seguiments faunístics que ens permeten saber quins són els processos ecològics dels hàbitats. També s’han desenvolupat línies específiques per conèixer la resposta dels ecosistemes a les pertorbacions «naturals» (incendis, nevades, etc.) o a les derivades d’intervencions sobre el medi.

Divulgació i sensibilització. A més de la informació i la difusió mitjançant els canals habituals de comunicació del Consorci, s’ha participat en nombrosos fòrums de caire científic i divulgat

Ecologia del paisatge

S’han incorporat els coneixements sobre la gestió de la fauna, adquirits durant tots aquests anys, en el marc de la conservació i la gestió inherent a les grans problemàtiques ambientals del parc:

efectes d’infraestructures

fragmentació d’hàbitats  

connectivitat ecològica

Així mateix, es va iniciar una línia referida als estudis de flora i vegetació i la seva relació amb els canvis en el paisatge.

Tota aquesta tasca ha tingut una significació especial ja que ha estat la base de les memòries justificatives per tirar endavant la declaració del Parc Natural de la Serra de Collserola i les dues reserves integrals: Can Balasc-Rierada i la Font Groga.

L’existència de programes de seguiment de la fauna i la flora del Parc permeten l’avaluació continuada de l’estat dels sistemes naturals i endevinar-ne les tendències. Són, així, una eina valuosa per a la gestió ja que permeten predir i actuar sobre el medi natural de la manera més oportuna i acurada.

L’any 1987, als inicis de la gestió del Parc de Collserola, es van posar en marxa les primeres línies de recerca en el marc del Programa de coneixement i gestió de la fauna del Servei de Medi Natural del Parc. Un dels seguiments destacats que van arrencar en aquell moment va ser el de l’avifauna del Parc, que avui encara té continuïtat i ha fornit dades de gran interès respecte l’evolució del paisatge i del poblament faunístic.

Les línies de seguiment faunístic s’han anat multiplicant i diversificant amb el temps i, coincidint amb l’obertura al Parc de l’Estació Biològica, l’any 2003 es van començar a desenvolupar, també, altres programes de recerca d’àmbit més ampli, bàsicament d’ecologia forestal i ecologia del paisatge.

Actualment, els treballs de seguiment que estan en curs, a través del lideratge directe dels tècnics de Parc o per encàrrec a investigadors externs, es referencien a continuació.

Per ampliar la informació i conèixer el detall dels resultats podeu consultar les darreres memòries de gestió del Parc i la seva pàgina d’estudis i recerques.

 

 

Estudi del paisatge sonor del Parc Natural

Línia de treball novedosa basada en la tecnologia de gravació que permet l’enregistrament continu dels sons naturals. Ha d’aportar dades i informacions útils tant des del punt de vista naturalista i patrimonial com de la gestió.

Iniciada el 2015, en una primera fase s’ha focalitzat el treball d’una banda en l’obtenció de patrons acústics de l’astor (Accipiter gentilis) en època de cria i als possibles efectes de les molèsties derivades de la freqüentació, i, de l’altra, a les relacions entre el paisatge sonor natural, les biofonies, amb el soroll produït per fonts d’origen antròpic, o antropofonies. Complementàriament, s’obtenen registres que permeten establir els paisatges sonors vinculats a l’estacionalitat, o les diferències sonores que s’observen en diferents hores del dia.

Seguiment de l’avifauna del Parc: seguiment de les poblacions d’ocells nidificants i hivernants

Línia de treball iniciada l’any 1987 que permet disposar, en aquest moment, d’una de les sèries mes llargues de dades sobre ocells a Catalunya.

L’objectiu inicial va ser caracteritzar el valor faunístic dels diferents ambients del Parc, i posteriorment avaluar l’evolució del poblament d’ocells en relació als canvis mediambientals o territorials de Collserola.

La metodologia es basa en la realització d’itineraris fixes de detecció mitjançant l’albirament directe o l’audició dels sons, a partir dels quals s’obtenen índexs relatius d’abundància i riquesa en les diferents unitats de paisatge del Parc, tant a l’època de cria com a l’hivern.

Es tracta d’una metodologia similar a la que més tard adoptaria l’Institut Català d’Ornitologia en el seu programa SOCC, en el qual el Parc també participa.

En el decurs d’aquests anys, el seguiment més enllà de posar en relleu el rol de cada hàbitat en la dinàmica i la riquesa faunística del Parc, ha permès constatar canvis significatius en les poblacions, entre els quals hi ha l’augment sensible de l’espectre d’espècies forestals en detriment de les d’espais oberts i en contra, paradoxalment, de l’afavoriment general de les espècies més mediterrànies esperable amb l’escalfament climàtic.

Seguiment del procés d’invasió del rossinyol del Japó (Leiothrix lutea)

Des de l’any 1998, aquesta espècie exòtica que presenta una singular capacitat de colonització és objecte de seguiment. Els objectius principals d’aquest monitoratge són:

  • Determinar la població nidificant i hivernant de l’espècie al Parc.
  • Establir els patrons de colonització i expansió en l’àmbit del Parc.
  • Caracteritzar els hàbitats que ocupa.
  • Estudiar les interferències i els impactes envers l’avifauna autòctona.

Collserola ha estat el primer punt de nidificació a Catalunya, tal com s’ha constatat. Les primeres dades obtingudes van ser concretament al sector de la Rierada, paradoxalment un hàbitat d’alta naturalitat. Les dades dels programes d’anellament també han posat en relleu la seva presència i expansió mitjançant l’increment de captures. L’enregistrament sistemàtic de les dades de detecció en una quadrícula d’1×1 en el SIG ha permès l’obtenció del mapa de la seva progressiva expansió. Actualment, l’espècie és present en la totalitat del Parc.

Seguiment de les comunitats de rapinyaires nidificants

Els ocells rapinyaires són uns dels millors bioindicadors de cara a valorar l’estat dels ecosistemes, per la seva sensibilitat als destorbs, pels requeriments a l’hora de bastir el niu i pel significatiu espectre de preses de què depenen.

Des de l’any 1992, el seguiment de la seva nidificació és una fita anual important, amb els objectius concrets de:

  • Conèixer la població nidificant de tots els ocells rapinyaires del Parc.
  • Fer el seguiment de les variacions anuals del nombre de parelles i polls.
  • Detectar la problemàtica associada a la reproducció dels rapinyaires forestals i d’espais oberts de Collserola.
  • Aproximar-se a la dieta i als paràmetres de selecció d’hàbitat.
  • Obtenir la informació per valorar l’impacte de la freqüentació, de les línies elèctriques o de les activitats forestals en els territoris de cria.

Els resultats principals han constatat la situació precària del poblament d’aquests ocells a la serra, tot constatant l’impacte de la freqüentació, l’abandó de la cria per destorbs motivats per activitats forestals o d’infraestructures, les molèsties ocasionades pel trànsit de BTT en corriols i d’algunes accions de vandalisme furtiu. Així mateix, s’ha pogut caracteritzar l’impacte de la densa trama elèctrica del Parc.

Seguiment de la migració de rapinyaires

Des de l’any 1988, durant els mesos de setembre i octubre ornitòlegs experts fan el seguiment de la migració dels rapinyaires i altres aus planadores que sobrevolen el Parc des del punt d’observació privilegiat que ofereix el turó de la Magarola.

El seguiment científic és alhora una campanya de divulgació en la que hi participa un gran nombre de visitants, més de 2.000 el darrer any. Des del mirador, els ornitòlegs experts que fan el seguiment expliquen als visitants que s’hi apropen les espècies més habituals i les característiques que permeten diferenciar-les en ple vol. Des del Parc, s’editen materials divulgatius sobre la campanya, que estan disponibles al web del Parc i en què també es poden visualitzar les dades actualitzades de les observacions.

El seguiment que es realitza a Collserola forma actualment part del projecte PERNIS, una xarxa de punts d’observació de la migració que coordina l’ICO (Institut Català d’Ornitologia), amb l’objectiu de conèixer les característiques del pas migratori dels rapinyaires, així com altres migradors diürns que travessen el territori.
(*) Estudi realitzat amb col·laboració externa.

Seguiment de l’esquirol (Sciurus vulgaris)

L’esquirol és, sense dubte, el mamífer més directament lligat als boscos de pi blanc a Collserola. Es tracta d’una espècie amb un paper important dins la cadena tròfica d’aquests ambients, tant per la seva predació sobre les pinyes com per ser una possible presa d’altres espècies forestals, com l’astor o la geneta. En aquest sentit, és també un indicador de l’estat de salut d’aquest sistema forestal i dels diferents impactes i pertorbacions que rep.

Des de l’any 2000, es duu a terme un seguiment mensual de la població mitjançant l’observació directa en itineraris forestals, amb una clara tendència regressiva detectada al llarg d’aquests anys.
(*) Estudi realitzat amb col·laboració externa.

Seguiment de la població de senglar (Sus scrofa)

El senglar és l’únic mamífer de mida gran a Collserola. La seva situació interessa a col·lectius diversos com científics, caçadors, conservacionistes, visitants o propietaris. La seva proliferació i habituació urbana ha incrementat encara més la necessitat de fer-ne un monitoratge acurat.

L’inici del seguiment de l’espècie al Parc data del 1995 i s’ha continuat de forma ininterrompuda, amb els objectius de:

  • Conèixer en detall la dinàmica de la població a Collserola i els factors que influeixen en la seva abundància i fluctuacions interanuals.
  • Obtenir informació de base sobre els aspectes demogràfics clau dels senglars: relació de sexes, biometria, reproducció, estructura de la població, genètica, etc.
  • Examinar l’ús de l’espai que fa el senglar.
  • Aprofundir en les causes de les diverses problemàtiques que genera aquesta espècie al Parc i dissenyar mesures preventives i correctores.
  • Divulgar la informació obtinguda com a part d’una estratègia integrada de conscienciació d’usuaris i veïns del Parc, respecte la presència del senglar.
    (*) Estudi realitzat amb col·laboració externa.
Trampeig fotogràfic de mamífers i projecte de fotoidentificació de genetes (Genetta geneta) a la Reserva Natural Parcial de Can Balasc-Rierada (RNP-CBR) (*)

La tecnologia d’enregistrament automàtic de fotografia i vídeo disponible ha permès la posada en marxa, des de l’any 2012, d’aquest seguiment mitjançant una malla estable de punts de videocaptura en latrines de geneta.

Els objectius de l’estudi són:

  • Monitoritzar durant tot l’any latrines de geneta del turó de Can Pasqual i el pas de fauna conegut per a poder extreure informació tant de la població de geneta i dels seus moviments, com de l’activitat de les diferents espècies que habiten al Parc.
  • Calcular l’abundància de genetes amb una major fiabilitat utilitzant el programa MARK.
  • Aconseguir una major eficiència a l’hora de la recol·lecció i anàlisi de les dades extretes de les fotografies o vídeos amb el programa CameraBase. Els resultats obtinguts fins al moment han permès constatar que més enllà de la informació sobre les mateixes genetes, les latrines desenvolupen un paper significatiu per a d’altres espècies com a element de suport tròfic, comunicatiu o de proveïment de material.
    (*) Estudi realitzat amb col·laboració externa.
Flora prioritària i d’interès local

D’acord amb el Pla estratègic de conservació dels hàbitats i de la flora de la Xarxa de Parcs NAturals de la Diputació de Barcelona: projecte G018, que estableix una relació de plantes d’interès prioritari, s’ha posat en marxa un treball de recerca, inventariat i seguiment d’aquelles espècies teòricament presents al Parc de Collserola. En alguns casos la seva presència era incerta atesa l’antiguitat i escassetat de les dades. Un cop localitzades sobre el terreny, s’han establert parcel·les que són prospectades periòdicament. En aquesta tasca es compta addicionalment amb el voluntariat del Parc.

 

Pla de seguiment dels ropalòcers (papallones diürnes) (CBMS)

Els ropalòcers són indicadors ambientals per excel·lència atesa la seva estreta relació amb la flora, l’estat dels sistemes naturals i el clima i, d’altra banda, la seva facilitat de detecció.
El seguiment que se’n fa al Parc, a banda del seu interès general en el context català, pel que fa a l’àmbit del mateix Parc respon als objectius següents:

  • Obtenir dades sobre les fluctuacions poblacionals de les papallones de Collserola.
  • Determinar l’efecte dels factors locals (desbrossades, pastures, canvis d’usos de sól…) i més generals (climàtics) sobre les poblacions de papallones a la serra.
  • Relacionar la distribució d’espècies amb les comunitats vegetals i les unitats fisiognòmiques mitjançant els itineraris d’estudi.
  • Esbrinar les causes de l’abundància local d’una espècie.
  • Aprofundir en el coneixement bàsic de l’ecologia de les papallones presents a Collserola..

La metodologia que s’utilitza és la pròpia del projecte CBMS, que es basa en itineraris estandarditzats de detecció.

Aquest és un projecte coordinat pel Museu de Ciències Naturals de Granollers, que té el suport del Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat.

Programa SEMICE (seguiment de micromamífers comuns a Espanya)

El seguiment dels petits mamífers (espècies menudes dels ordres dels insectívors i els rosegadors) és molt útil de cara la gestió ja que, per la seva rapida i eloqüent resposta poblacional als canvis d’estructura i producció dels hàbitats, aquests animals esdevenen uns bons indicadors de l’estat dels ecosistemes.

El seguiment és coordinat pel Museu de Ciències Naturals de Granollers i Collserola forma part de la xarxa d’estacions SEMICE estesa per tot el territori català i en diverses localitats de la resta de l’estat. Va iniciar-se l’any 2008, al mateix temps que es posava en marxa en d’altres parcs.

Aquests darrers anys, addicionalment s’ha incorporat una nova parcel·la propera al Centre d’Informació del Parc que, a la vegada, constitueix una eina divulgativa i pedagògica en tant que permet l’aproximació dels ciutadans al projecte científic i al coneixement directe dels animals.

Programa de seguiment de l’avifauna del Parc de Collserola (Programa SYLVIA)

El Programa SYLVIA és un projecte de l’Institut Català d’Ornitologia (ICO) que té com a principal finalitat establir una xarxa d’estacions d’anellament d’esforç constant pel seguiment a llarg termini de les tendències poblacionals i els paràmetres demogràfics dels ocells terrestres de Catalunya. Al Parc Natural de la Serra de Collserola hi ha una estació situada a la masia de Can Balasc (Estació Biològica del Parc). El seguiment en aquesta estació d’anellament es va iniciar l’any 1994.

A diferencia d’altres metodologies de seguiment dels ocells, el programa SYLVIA permet el disseny d’indicadors funcionals que només són possibles a través de la captura. En aquest sentit darrerament s’han dissenyat tres indicadors de reproducció, per a espècies forestals, per a espècies d’espais oberts i per a espècies exòtiques, respectivament.

Biodiversitat entomològica de les capçades dels boscos

Des del 2009, es porta a terme un seguiment a llarg termini sobre la biodiversitat dels insectes als boscos de Collserola, concretament al turó de Balasc situat dins de la Reserva Natural parcial Rierada-Can Balasc. A més del seguiment dels insectes del sotabosc, aquest estudi destaca sobretot pel fet que es realitza un mostreig intensiu del dosser, és a dir, de les capçades dels arbres, el qual ha revelat més d’una sorpresa des del seu inici.

Aquest projecte també incorpora una part de divulgació. Així, durant el 2015 s’han realitzat sortides naturalistes en el marc de l’agenda d’activitats del Museu de Ciències Naturals de Barcelona (NAT) i amb el CC de Vallvidrera i s’ha fet àmplia difusió del projecte a les xarxes socials.

Les entitats que coordinen aquest seguiment són el Parc Zoològic de Barcelona i l’Ajuntament de Barcelona.

Seguiment de la processionària del Pi (Thaumetopoea pytiocampa) a Collserola

Aquest estudi consisteix a avaluar anualment l’estat en què es troba la plaga i determinar les mesures de control fitosanitari que calgui aplicar. Aquest lepidòpter, com se sap, afecta els pins amb greus defoliacions i secundàriament a les persones provocant fortes reaccions al·lèrgiques.

El sistema utilitzat per al seguiment de la processionària consisteix en la instal·lació de caixes trampa de feromones de femella per tal d’atraure els mascles. El control es fa setmanalment de juliol a setembre (dotze setmanes) i a partir dels individus capturats per parany s’elaboren les gràfiques de presència i fenologia que han de permetre estimar el grau d’afectació.
Autors de l’estudi: Jordi Jubany i Joaquim Muñoz.

Estació biològica del Parc Natural

L’Estació Biològica del Parc Natural de Collserola és un equipament del Consorci adscrit al Servei de Medi Natural i ubicat a la finca de Can Balasc. Aquesta finca, de 78,5 ha. de superfície forestal i que inclou diverses edificacions, és propietat de l’Ajuntament de Barcelona, està situada al terme municipal de Barcelona i adscrita per conveni al Consorci.

És la base per a la realització dels diversos estudis de recerca i seguiment sobre medi natural que es duen a terme al Parc, directament o en conveni amb institucions científiques.

Publicacions relacionades

Guia de natura del parc de Collserola
Autor:Serveis Tècnics del Parc
Edició: Consorci del Parc de Collserola
Format: 28 x16,5 cm | 240 pàgines
Descripció il·lustrada àmpliament dels sistemes naturals del Parc, flora i fauna, ordenada d’acord amb els diferents sectors biogeogràfics de la serra, i catàleg exhaustiu i actualitzat dels vertebrats del Parc.
Inclou CD interactiu i 2 desplegables amb mapa i ortofotomapa.
P.V.P: 18 €
Recerca al Parc Natural de la Serra de Collserola 1983-2013 Síntesi dels estudis i treballs realitzats
Autor:Editors: Dr. Carles Barriocanal, Dr. Martí Boada, Lluís Cabañeros, Heleni Munujos
Compilació de l'edició: Sara Fraixedas
Recull síntetic en format de fitxes dels estudis i informes sobre medi natural realitzats al Parc.
I Jornades sobre la Recerca en els sistemes naturals de Collserola: aplicacions a la gestió del Parc
Edició: Consorci del Parc de Collserola. 2000.
Format: 21 x 29 cm. 290 pàgines
P.V.P: 12 €